Sorpresa a la biblioteca

Bé! ja portem unes quantes setmanetes al nou campus… bé, nou sí que és, encara que acabat… aquí ja no m’hi poso. El que tenen les obres no acabades és que poden ser perilloses. L’altre dia, jo mateix vaig ser testimoni de com d’aprop estem tots els que utilitzem portàtil a la biblioteca d’aquest perill. A les taules de la biblioteca hi ha una serie d’endolls per connectar els portàtils. Hi ha tres tipus d’endolls a la biblioteca:

1. Els que directament no funcionen
2. Els que funcionen
3. Els SORPRESA

Aquest últim tipus són els més divertits i alhora perillosos. Quan vas a connectar el carregador sents un soroll com el que posen a les pel·lícules quan algú s’electrocuta. Després, el que pot passar és un misteri. En el meu cas, es quedà a les fosques. Això últim no és cap exageració! Quan vaig connectar el meu carregador, la llum de tota la primera planta de la biblioteca se’n va anar!! SORPRESAAAA!

Mare meva… però sort en tenim que  com que el divendres és la inauguració oficial del campus i vé en Montilla, els paletes estan treballant “a punta pala” per deixar-ho tot enllestit.

Esperem que quan ensenyin la biblioteca al Montilla no se m’estigui acabant la bateria sinó… potser s’endú una sorpresa!

Visca la pompeu! Visc a la pompeu…

any nou campus 9?

Superats els “bon any nou”, “bon nadal”, les festes en família… i totes aquestes coses, ja tornem a ser aquí donant guerra!! Sí, sí! Pensàvem que amb el nou campus hauríem de tancar la “barraqueta” (el bloc) i buscar-nos una altra feina… però en vista dels aconteixements, de moment sembla que no caldrà i tindrem corda per una mica més!

En fi… ja hem estrenat el nou campus. I bé… la conclusió és que no es tracta d’un nou campus… més aviat es tracta d’un “4,5 campus” (ja que encara resta la meitat per construir…). Per exemple, abans (a l’edifici França) no teníem bar, sabeu? i Ara… ara en tenim MIG! Un bar “a l’aire lliure” sense portes ni finestres ni res de res i fot un fred… l’altra dia hi vaig dinar ben abrigat amb bufanda i jaqueta d’anar a la neu i vaig quedar glaçat, ni els braços ni les cames responien, els pèsols del meu plat es varen convertir en volves de neu, però verdes. Resumint-ho… un drama!

A vegades crec que trobo a faltar la vida a l’edifici França, els murals, els teclats negres… fins i tot trobo a faltar els cartells de prohibit fumar amb els quals la pompeu dóna corda al català… Els recordeu? Doncs recordem-los!!

Prohibit de fumar? i galeries i balcons i…

Poz wno… “Que no estamos tan mal!”

Bon Nadal!

Els components de la pompeu no rutlla us volem desitjar un Bon Nadal i unes Bones Festes!

Esperem que els exàmens hagin anat bé! I no us desespereu si les notes dels examens que heu fet no apareixen… hi ha molta feina molt més important a fer que corregir els nostres exàmens!

Apa! Ens veiem al nostre flamant nou Campus!!!

El que ens espera…

BON NADAL!

Bona estrena!

Comencem bé els exàmens…

Avui primer dia d’exàmens.

Assignatura: Infografia 2
Hora: 10:00 am -12:00 am

• Passen 5 minuts de les 10, la gent aprofita per repassar els últims conceptes.
• Passen 10 minuts, la gent ha deixat deixat de repassar degut a l’estress de no saber perquè no arribava el professor…
• Passen 25 minuts de l’hora… un grup d’estudiants puja a veure si troben al professor al seu despatx.
• Passen 30 minuts. El professor arriba dient que no s’havia enrrecordat de que avui hi havia examen… doncs vaja quina sort… Ens diu que si tenim fulls per escriure que ell no en té per donar-nos. Comença a repartir l’exàmen i diu que s’ha d’entregar a les 12 menys 5!!!!Com? No eren 2 hores? No ha arribat 30 minuts tard…

La veritat és que amb tant poca serietat…

Quins exàmens ens esperen!

Sort a tots i totes!

Si us passa alguna cosa com aquesta o semblant no dubteu en escriure algun comentari! APA!

Visca la pompeu!

L’enginyer a la Pompeu

El passat divendres dia 21 es va celebrar la jornada de portes obertes a la Pompeu…

Per començar, van tenir la brillant idea de fer les activitats programades a la biblioteca…. varen mostrar la reactable, diferents pòsters explicatius de les recerques que s’hi realitzen i no sé quantes coses més. Captar l’interès de futurs estudiants no ho sé si ho van aconseguir, l’únic que us podem assegurar és que pels que ja estem dins la upf “ens va anar molt bé” que ho posessin tot a la biblio… amb el soroll musical de la reactable i el xivarri generalitzat… en fi, un altra cas perdut.

Recordeu el post sobre el desgavell d’horaris i d’aules? Ara mateix no recordo si varem comentar res del funcionament dels ordinadors… ho diem ara per si de cas: Els ordinadors no funcionen, no et deixen entrar, no hi ha el programari instal·lat necessari, els teclats són dels “xinus” – i si no ho són és que els han estafat! – ja que a l’escriure un document pot ser que alguna tecla no vagi (o només vagi si l’apretes amb un cop de puny…) o pot ser que “vagi massa” tot quedant-se polsada fins la posteritaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa…

Avui, hem anat a fer una pràctica i… mireu el que hem trobat!

Sort que portem portàtil…

Aquesta fotografia és un clar exemple del que pot viure l’enginyer a la pompeu!

Tots els obstacles diaris semblaven superats! Teníem portàtil, “silenci”, lloc on treballar però… hem oblidat que la xarxa wifi de la pompeu peta a tota hora… (el professor de xarxes va estar 30 minuts intentant connectar-se abans de donar-ho per inútil…) – haurem de connectar-nos a través del mòbil?

Des de la reflexió i l’experiència de portar més de dos anys a la pompeu, ens adrecem als possibles futurs estudiants d’informàtica de la pompeu: FUUIG ara que pooots!

De portes enfora tot tan “wai” i des de dins…

Que vagin fent portes obertes, que vagin fent fum….

El cant dels ocellets (NOUS SONS!)

La setmana passada vàrem començar a fer classe amb uns companys molt agradables… Aquest nous companys ens delecten amb la seva música i ens fan més agradable el nostre dia a dia a la facultat. Hem cregut oportú compartir amb vosaltres aquests meravellosos sons. Per això us demanem que pugeu el volum dels vostres altaveus per sentir aquestes melodies en tota la seva esplendor!

(sons enregistrats amb un micròfon d’ordinador des de l’interior d’unes aules de la facultat on s’hi fa classe)

(NOUS SONS ENREGISTRATS DES DE LA BIBLIOTECA!)

Quins ocells més preciosos, què macos els seus cants… per què canten tan? Estaran construint el bar de la facultat ara que marxarem a ca l’Aranyó? No sabem que carai estan fent i tampoc creiem que sigui això però el que si sabem és que paren de tocar les pilo*** en tot el dia. Quin gust treballar amb aquest bon ambient de feina.

Aclariment: volem que quedi clar que sabem que la nostra gran Pompeu no té res a fer contra els nostres apreciats ocellets, simplement creiem els seus cants han de ressonar per tota la xarxa! Ens solidaritzem amb els milions de famílies i treballadors que dia a dia han de viure al costat d’unes obres… Sabem com us sentiu…

La història dels 3 microones

Fes Clic a la imatge per veure-la a un tamany més gran.

En una facultat on no hi ha bar hi ha dues alternatives si t’hi has de quedar a dinar…

1. Te’n vas a menjar pels voltants

2. Et portes el menjar de casa

Si esculls la segona opció, la nostra facultat proporciona un “menjador” (bé, és més una una sala amb unes taules, unes cadires i uns microones que no un menjador pròpiament). Al principi dels temps tan sols hi havia un microones. Això provocava que en les hores punta es formessin unes cues considerables. Després  va arribar un segon microones.

Els estudiants en demanaven algun més per poder reduir les cues. Finalment, i després de dos anys, els seus desitjos s’han materialitzat… Un nou microones ha aparegut fa unes setmanes! Que bé! – pensareu molts…   – Home, estaria millor si aquest nou microones es pogués endollar a algun lloc. La situació actual és: 3 microones i 2 endolls… quina sort!

A qui tenim un document gràfic que ho demostra:

Gràcies geni de la Pompeu!

ACTUALITZACIÓ: 31-10-08

Increïble! El geni de la Pompeu està sempre atent. Com si hagués escoltat les nostres pregàries ens ha dut un lladre per poder endollar tots els microones!

Gràcies Geni de la Pompeu! No sabem que faríem sense tu. . .

En busca dels horaris perduts

Un altre feliç curs començava a la Pompeu, quines noves aventures ens esperen aquest any – ens preguntàvem… Les aventures no varen tardar a arribar; la Pompeu havia canviat de sistema informàtic, suposem que per millorar el “Campus Fatal” (global).

Com a resultat – imaginem que no era el que es buscava amb la brillant iniciativa – varem estar dues setmanes amb els horaris que estan penjats a les portes de les aules malament.

I és que a la facultat d’informàtica de la Pompeu no hi ha una aula pròpia per fer feina (deixant de banda els “4 ordinadors” de la biblioteca). Si tenim pràctiques, seminaris o treballs i necessitem anar a alguna aula d’ordinadors (fem informàtica), hem de mirar a la porta de les aules d’informàtica si hi ha classe o no. Això és totalment suportable, l’espai és el que és i tots ens conformem bonament. Però no podia ser que els horaris fossin erronis.

En fi, una mica cansats de no saber on poder anar varem decidir preguntar què estava passant… i a secretaria, visiblement enfadats, ens varen explicar el tema del canvi de sistema informàtic i que res funcionava.

Varem decidir esperar-nos a que arribés la 3a setmana de curs, les solucions no podien trigar a arribar. I així va ser, després de 2 setmanes amb els horaris malament (els de les portes de les classes), van substituir-los per uns d’invisibles. (en fi, no n’hi havien…)

Amb tot això, els horaris oficials de la carrera a la web de la Pompeu començaven a patir alguna errada: Assignatures on no posava l’aula on es feia, grups de seminari que no tenien classe i a l’horari deia que sí, per exemple. En concret, em vé a la memòria un dilluns de seminari (Processament del Senyal 2): en Vicent Caselles entra a l’aula a fer la classe i pregunta: quin número de seminari és aquest? Tot convençuts, uns estudiants respongueren: “el primer” i la resta “el segon”… Perplex i confús, el sr. Caselles puja a buscar el seu horari i quan torna confirma que es tractava del seminari 1…

Però ara, per sort, tot això ha canviat, a la web de la pompeu els horaris semblen estar complerts i correctes i ara ja podem saber on havíem d’haver anat fa dues setmanes; per altra banda, a les classes ja hi ha els horaris penjats i, si ets una mica despistat i no saps on es fa la classe no et preocupis home!
Agafa un bon desxifrador de codis d’assignatures i molta – moltíssima – paciència i aconseguiràs saber on has d’anar ja que això és el que trobaràs a les aules:

12466 s112 de 8:30 – 10:30

11423 p21 de 15:00 – 17:00

Que tranquil i que bé que estàs quan saps la classe on has d’anar!!

BENVINGUTS!

Benvinguts al blog companys d’històries per no dormir! Aquest blog l’hem creat a mode de queixa pel mal funcionament de la nostra “estimada” UPF. En concret, explicarem històries terrorífiques a la facultat d’informàtica… Sí, sí, la que està a sobre l’estació de França… Sí, sí, la que no té bar… Sí, sí, la que de 30 ordinadors en funcionen 3… Sí! Sí!! Aquesta és!!!
En aquest blog,apart d’explicar tot allò curiós, escabrós, escandalós, vergonyós…o el que vulguis que s’hi assembli, també intentarem:

• Explicar-vos històries sobre la upf que posen els pèls de punta a qualsevol.
• Ser un mitjà per a les vostres queixes. Aquí podreu comentar coses, enviar-nos les vostres històries, etc. Que tothom sàpiga que la vida a la pompeu és “fantàstica”.
• Ser un lloc on pogueu desfogar-vos i pogueu dir les frases “gracioses” dels professors.

Aviat, la primera història, les primeres queixes i…

…esperem que les vostres primeres visites i comentaris!!!!